CONTEXTOS MULTILINGÜES: PRENDRE CONSCIÈNCIA

El fet de  començar de nou un altra vegada a  mitjan curs, em va fer tenir una sensació estranya quan em vaig enfrontar a la novetat del primer dia de classe d’aquesta assignatura. Tot allò nou estava disfressat de continuïtat però el concepte de contextos multilingües marcava certa distància amb les matèries que havíem rebut fins ara. A més, s‘unien la singularitat de tenir una professora poetessa i la curiositat per veure com ens aproparien a un tema que, des que vaig arribar a aquestes illes des de Granada, havia observat que no deixava indiferent a ningú.

Malgrat que vàrem començar per aclarir alguns conceptes de lingüística com els de llengua estàndard,  varietat geogràfica o substrat lingüístic, que donava l’aspecte de marcar una línea molt científica, des d’aquest primer dia va quedar clar que l’assignatura tendria un objectiu clar de conscienciació cap als alumnes, de llimar els prejudicis lingüístics que, a vegades de manera molt subtil, s’amaguen en la quotidianitat de les nostres relacions.

Aquest camí em sonava molt, perquè el vaig recórrer quan vaig arribar a Mallorca. Em va costar anar deixant a poc a poc els prejudicis anticatalanistes que sense adonar-me formaven part d‘un inconscient col·lectiu al qual jo pertanyia i que em semblaven  incompatibles amb una ment oberta d’esquerres. Em va costar ficar-me dins de la pell del parlant d’una llengua minoritzada, sobretot, quan jo mateix em sentia minoria emigrant.

El principi, el varen marcar dos articles “Ecolingüistes” de Bernat Joan  i “Quina és la nostra llengua?”   de Isidor Marí, dels quals rescataré dues frases que donen suport a la idea exposada anteriorment sobre l'objectiu conscienciador de l’assignatura i  que poden ser significatives de la lògica vindicativa dels catalanistes : “Quan és perd una llengua...la Humanitat perd una manera de veure el mon i una eina independent de creació cultural”(B. Joan)  i “Un nom que no ha de suplantar ni eliminar les denominacions populars... El nom que els lingüistes donem a la llengua d’Eivissa i Formentera és el CATALÀ” (I. Marí).