LES PARAULES VIATGERES

JOC DE LES PARAULES VIATGERES

Context

Dia de la multiculturalitat i la diversitat lingüística.

En el context de la “festa de la diversitat lingüística” haurem demanat als nens que portin diversos objectes representatius del seu país i de la seva cultura. S’hauran fet danses amb aquest objectes. Es realitzaran també jocs  lingüístics on s’incloguin dits objectes i d’altres d’ús quotidià expressats en les diferents llengües de l’aula.  

Objectius:

·Desenvolupar conductes de respecte, acceptació i tolerància
•Conèixer a través del  jocs i les danses altres cultures
•Afavorir un aprenentatge social positiu mitjançant el joc
•Fomentar la inclusió i participació dels alumnes amb menys destreses i capacitats. 
•Desenvolupar la capacitat comunicativa i la capacitat expressiva
•Promoure la integració i igualtat d'oportunitats de l'alumnat desfavorit socioculturalment.

·Promoure la valoració de les diferents llengües.

·Enriquir el lèxic.

Activitat: JOC LES PARAULES VIATGERES

Material necessari:

-      Bossa per amagar els objectes

-      Objectes que porten els  alumnes

Dinàmica del joc: (per fer-ho a GEDI: català-castellà)

Pas 1: els objectes                    

Els alumnes hauran de deixar un objecte dels que han portat a classe (ulleres, arracades, llapis,) a una bossa preparada per això.

Pas 2  la mímica  

Un alumne a l’atzar traurà del sac un objecte, sense que la resta de companys ho vegi. Haurà de, mitjançant la mímica, aconseguir que la resta dels companys endevini l’objecte.  

Pas 3  Els noms dels objectes 

Un cop s’ha endevinat, es mostrarà l’objecte i s’escriurà el nom d’aquest a la pissarra, en la llengua del que l’ha representat i també en la llengua del que l’ha endevinat,  en cas d’ ésser la mateixa no serà necessari repetir-lo.

Per tant, es formaran dues columnes de paraules a la pissarra.

Tots els nens i nenes hauran de sortir a representar un objecte.

Pas 4  El conte    

A continuació es dividirà l’aula en dos grups, cada un del grups haurà d’inventar una història on surtin les paraules d’una de les columnes. Cada grup contarà als seus companys la història, intentant que s’hi usin llengües diferents.

DRET A PARLAR

 Simplement volia posar una petita nota en referència a l'exposició que va fer el nostre grup sobre aquest tema, que varem agafar per mor del caire humà que oferia el fet de parlar d'un dret tan important com és el de poder usar la pròpia llengua. Aquest mateix argument ha estat manipulat per tots aquests, que, des d'una perspectiva conservadora ultra-liberal, apel·len a la libertat educativa per conservar el seus privilegis, ja sigui en el plànol lingüístic o en el de l'educació confessional. Tot allò ens ha dut a intentar que la nostra exposició fos aclaridora en aquest sentit.

Amb respecte al joc, crec que hem aconsseguit  crear un joc dinámic i educatiu en la línia del tema tractact a l'expoció. La gent s'ho passat molt bé.

  

El català llengua comuna

CONTEXTOS MULTILINGÜES: PRENDRE CONSCIÈNCIA

El fet de  començar de nou un altra vegada a  mitjan curs, em va fer tenir una sensació estranya quan em vaig enfrontar a la novetat del primer dia de classe d’aquesta assignatura. Tot allò nou estava disfressat de continuïtat però el concepte de contextos multilingües marcava certa distància amb les matèries que havíem rebut fins ara. A més, s‘unien la singularitat de tenir una professora poetessa i la curiositat per veure com ens aproparien a un tema que, des que vaig arribar a aquestes illes des de Granada, havia observat que no deixava indiferent a ningú.

Malgrat que vàrem començar per aclarir alguns conceptes de lingüística com els de llengua estàndard,  varietat geogràfica o substrat lingüístic, que donava l’aspecte de marcar una línea molt científica, des d’aquest primer dia va quedar clar que l’assignatura tendria un objectiu clar de conscienciació cap als alumnes, de llimar els prejudicis lingüístics que, a vegades de manera molt subtil, s’amaguen en la quotidianitat de les nostres relacions.

Aquest camí em sonava molt, perquè el vaig recórrer quan vaig arribar a Mallorca. Em va costar anar deixant a poc a poc els prejudicis anticatalanistes que sense adonar-me formaven part d‘un inconscient col·lectiu al qual jo pertanyia i que em semblaven  incompatibles amb una ment oberta d’esquerres. Em va costar ficar-me dins de la pell del parlant d’una llengua minoritzada, sobretot, quan jo mateix em sentia minoria emigrant.

El principi, el varen marcar dos articles “Ecolingüistes” de Bernat Joan  i “Quina és la nostra llengua?”   de Isidor Marí, dels quals rescataré dues frases que donen suport a la idea exposada anteriorment sobre l'objectiu conscienciador de l’assignatura i  que poden ser significatives de la lògica vindicativa dels catalanistes : “Quan és perd una llengua...la Humanitat perd una manera de veure el mon i una eina independent de creació cultural”(B. Joan)  i “Un nom que no ha de suplantar ni eliminar les denominacions populars... El nom que els lingüistes donem a la llengua d’Eivissa i Formentera és el CATALÀ” (I. Marí).

10 preguntes per a Bernat Joan

1.-Quan parles del bilingüisme diglòssic present en la nostra illa i de la llengua de prestigi que ocupa els àmbits formals, no creus que seria aclaridor fer una distinció entre els àmbits formals i els institucionals? Com pot afectar això als prejudicis vers la pròpia llengua dels illencs catalanoparlants?

2.-El concepte de llengua materna pot variar segons els diferents contextos sociolingüístics?

3.-En quina situació es troba l’occità com a llengua oficial de Catalunya i quina traducció pràctica té per a un aranès que visqui a Tarragona?

4.-Com a mestres, com podem treballar per aconseguir que la llengua catalana no avanci en el seu procés de llatinització?

5.-Si la Secretaria de Política Lingüística del govern de Catalunya o de les illes és una concreció més de l’estat espanyol, com es pot dir que el citat estat no desenvolupa polítiques de normalització lingüística de la llengua catalana?

6.-Creus que una tasca d’informació i conscienciació de la pluralitat lingüística de l’estat dirigida a la població de les comunitats autònomes espanyoles  monolingües afavoriria el procés de normalització lingüística del català?

7.-Quina és la singularitat de l’euskera, què és el batua i què són les ikastoles, per què a Euskadi el nombre de euskoparlants que tenen com a llengua materna el castellà es tan nombrós? Per què els mateixos nacionalistes no usen la llengua del seu país? En definitiva,  quines són les diferències entre la situació sociolingüística del català i de l’euskera i quines  les diferències entre els seus processos de normalització?

8.-És possible que un pensament dels responsables polítics catalans més positivista ( més quàntic?) i, per tant, més poderós,  pogués crear una realitat ben diferent per al català? Una actitud més inclusiva, més “avançada”, podria fer que la llengua catalana fos més respectada, admirada, estimada per a la resta dels parlants de les altres llengües de l’estat?

9.-Es poden dur a terme polítiques lingüístiques sense fonament lingüístic. Com és possible? Em podries parlar del cas valencià.

10.-Per què  tens preferència per la normalització lingüística de la llengua catalana per la via d’aconseguir cotes més altes de sobirania i no per la via de crear un model lingüístic igualitari a l’estat espanyol? 

Iolanda Bonet i l'ESAIT. 31/03/11

El passat 31 de març ens visità na Iolanda Bonet, membre de l'ESAIT (Equip de suport per a l'Alumnat d'Incorporació Tardana als centres escolars) per tal d'explicar-nos el procediment que l'ESAIT segueix per facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut a les aules i els recursos amb què compta el servei. Les explicacions de na Iolanda Bonet em feren prendre consciència de la importància que aquest procés d'adaptació es faci d'una manera pautada i amb el suport de tota la comunitat escolar per tal d'aconseguir un bon resultat.

L'exposició de na Iolanda Bonet em semblà força assequible, gràcies al seu estil planer que afavorí, en tot moment, la comprensió de tots els factors implicats en el procés de la incorporació de l'alumnat a les aules. De fet, la conferenciant va exposar una llarga llista d'exemples de diversos procediments d'acollida a l'aula. Tota aquesta informació ens facilità una base força útil per encarar aquests tipus de circumstàncies en la nostra futura tasca docent.

En sentir l'exposició de diferents casos d'integració exposats per na Iolanda, em sorprengué el fet que, rere cada situació, hi batega un complex entramat sociocultural. Casos com el d'un nen xinès que feia d'intèrpret dels pares, o el d'un jove magebrí que, sota un aspecte agressiu, amagava una preocupació seriosa per l'educació que rebia el seu germà petit m'han fet adonar que la tasca d'un mestre té un component humà, força lligat a la família i a la cultura de què prové l'alumnat. El contacte amb casos reals m'ha servit per comprendre la magnitud del pes de la multiculturalitat a les aules.

És d'agrair igualment la immensa quantitat de material pedagògic que ens facilità na Iolanda perquè, en un futur, puguem realitzar els procediments d'acollida de nouvinguts d'una manera fluida i ben estructurada.

Bernat Joan parla amb nosaltres: 17-03-11

Bernat Joan visità la facultat per parlar-nos de diferents temes de sociolingüística que amaren la societat en què vivim i que, sovint sense adonar-nos-en, són presents a les nostres actuacions quotidianes. Les paraules de Bernat Joan ens serviren per fer-nos prendre consciència d'alguns prejudicis sociolingüístics que poden enterbolir la fluïdesa de la convivència de diferents llengües en una societat com la nostra, que ha rebut el llegat de llengües i cultures diverses.

Particularment, em sobtà esbrinar que una classe de futurs educadors no podia defugir aquests prejudicis i em fascinà la manera -subtil i respectuosa alhora que crítica i vigilant- com Bernat Joan anà palesant els diferents paranys en què, sovint, podem caure per inèrcia social i per manca d'una consciència sociolingüística prou sòlida per fer una anàlisi de l'entorn amb una perspectiva analítica i clarificadora.

Des d'aquest punt de partida, Bernat Joan ens explicà que la gent d'Eivissa no aprecia la seva pròpia llengua, fet que, generalment, comporta actituds sociolingüístiques de diglòssia, de renúncia dels drets lingüístics que tot parlant de la llengua catalana té i, fins i tot, de rebuig de la llengua pròpia.

Bernat Joan és un orador que sap encaminar l'oient envers la construcció d'una opinió pròpia i crítica tot facilitant eines de reflexió per tal que cadascú es plantegi la resposta de les seves preguntes, faci un treball de recerca personal i contrasti diferents fonts per arribar a la formulació d'una posició crítica.

Un altre dels recursos discursius del conferenciant que m'agradà fou la seva capacitat de crear una perspectiva crítica  mitjançant l'equiparació  de la situació sociolingüística de l'illa amb la d'altres llocs (per exemple, el cas d'Ucraïna per il·lustrar la fragmentació lingüística amb l'únic objectiu polític de debilitar la unitat d'una llengua). Aquesta tàctica permet observar les coses amb distància i amb prou perspectiva com per aconseguir una visió més objectiva de la pròpia realitat.